VALÈNCIA. Lluny de cubs blancs i capritxos formals, col·lectius d’arquitectes valencians exploren noves formes de treballar en comú mentres s’apropen als requeriments de la gent. Una forma diferent de construir la ciutat que ja ve. Reunim a El Fabricante de Espheras, Fent Estudi i Carpe Studio per analitzar-ho al voltant de quatre qüestions.

Mentres el sector del disseny gràfic ha assolit certa reputació social, els arquitectes sembla que no troben el seu lloc a la sala de màquines de la ciutat

Eva Raga de Fent Estudi: “No sé com ho aconsegueixen, però per la banda d’arquitectes creem que falta més posicionament del Col·legi d’Arquitectes. Hi ha una aposta institucional pel disseny perquè es van reivindicant coses com al disseny institucional o la Capitalitat del Disseny.. Però sembla que el Col·legi no tinga posicionament sobre assumptes polítics; probablement perquè dins de la professió hi ha diferents maneres de fer.

Fins i tot dins de la facultat, a urbanisme es parla molt de formalisme però no hi ha reflexió sobre què implica a la ciutat i la gent. Falta una formació a l’àmbit social, antropologia, sociologia… Necessitem ser conscients del que a quan tu intervens com arquitecte, perquè després molts professionals no s’ho plantegen i nosaltres tenim molta responsabilitat”.

Maje Reig des de les oficines de Carpe Studio, apunta que “ho veiem com una suma de coses diferents. El disseny gràfic en si té una naturalesa més immaterial, l'arquitectura és una cosa construïda, és difícil comparar la naturalesa de la seua obra. És un objecte fàcilment corruptible”.

“Després també s'està donant difusió a una arquitectura més vistosa i faraònica que ha allunyat a l'altra de la societat. Mai s'ha deixat de fer arquitectura propera a la societat, però la difusió que ha tingut ha estat parcial”, afegeix el seu company Aitor Deza.

“El problema és que la tasca de l’arquitecte no és immediata, i per a vore els resultats, s’ha d’esperar molt de temps; anys per al cas d’habitatges però molt més per al cas del planejament”, afegeixen des de El Fabricante de Espheras. “Hi ha que ser conscient que per a tot el món, obtindre una casa, resulta una inversió molt gran que es pot enfrontar, a dures penes, tan sols una vegada en la vida, per tant hi ha molta més pressió afegida en tot aquest llarg procés”.

“Ademés, en el procés de disseny i construcció d’una casa, intervé tanta gent (arquitecte, constructor, oficis, tècnics municipals, client…) i afecten tants factors (qualitat dels materials, perícia constructiva, troballes arqueològiques, qualitat del terreny, relació client-constructor, relació arquitecte-constructor…) què és prou comú que sorgisquen entrebancs que normalment acaben per desesperar els clients, i que, al cap i a la fi, encara que no sempre siguen responsabilitat dels arquitectes, sempre acaben pesant sota la nostra reputació”, apunten des de l’oficina del Carme.

Quan no cal llicència, un potencial client pot acudir directament al contractista en lloc de l'arquitecte. Estan els arquitectes allunyats de la societat">

El seu company Aitor Deza afegeix: “no tenim una metodologia concreta perquè l'adaptem a cada projecte. Però la primera premissa és la transparència, cal explicar bé tot el procés i la nostra tasca, què és el que estàs pagant. No és una signatura visada al col·legi, és tot un treball de pensar i formalitzar”.

“Més enllà de la nostra formació o metodologia, gran part de la nostra tasca ve marcada per la llei i és necessària per al control per part de les istracions, però al mateix temps, és excessiva i contribueix a la saturació del funcionament de la mateixa. Aquesta sobreburocratització de la nostra tasca és en si mateixa una gran incongruència de la qual és difícil fugir. Com totes aquestes obligacions i responsabilitats que ens pertoquen són difícils de comprendre per part de la ciutadania, la percepció de la gent és que actuem com una elit desconnectada del que ens estan demanant”, expliquen a El Fabricante de Espheras.

Entre llicències i certificats, l’ofici de l’arquitectura té algun valor més enllà dels monopolis que dóna l’Estat? Influeix d'alguna manera que siga una professió col·legiada?

“La sort que tenim els arquitectes és que la nostra formació és molt àmplia i diversa, i ens ofereix una gran capacitat per a adaptar-nos a una gran quantitat d’àmbits de treball diferents, des de l’interiorisme fins al planejament urbà i disseny de la ciutat. La realitat de l’àmbit professional dels certificats i les llicències d’activitat és que el mercat està saturat amb tant de professional i la legislació marca unes actuacions que la societat en general no acaba d’entendre, que finalment el mercat està molt alienat i els preus habituals pels quals molta gent acaba treballant són completament indignes”, conclouen a El Fabricante de Espheras.

“El Col·legi també ha d’adaptar-se per reconèixer aquestes formes d'exercir la professió, amb una diversificació de la professió que ja ha començat. Hui en dia sembla que la principal preocupació del Col·legi d’Arquitectes és l’edificació, però nosaltres mai ens ho hem plantejat perquè continuem fent el nostre treball. En la universitat si s'està fent un treball de divulgació en este àmbit”, afegeix Aitor Deza.

“Clar que hem de complir mesures d’aïllament, eficiència… però ar per la normativa moltes voltes és absurd, és inviable fer alguns projectes perquè la normativa ve de països nòrdics on tot és hermètic, controlat per ventilacions mecàniques..”, apunten des de Fent Estudi. “Igual ací amb obrir la finestra és suficient. Moltes voltes s’impossibilita el projecte, i ja no parlem de la burocràcia. Tractem d’experimentar i eixir de la manera habitual de fer les coses però és cansat perquè vas contra vent i marea, no t’ajuda ni el col·legi ni l’istració”