VALÈNCIA. Esta secció té una especial sensibilitat per les cooperatives d’arquitectura. Tant les que treballen al disseny d’habitatges com les més enfocades a l’urbanisme i la participació, el model valencià va començar a brollar especialment a partir dels moviments urbans al voltant del 15-M. Normalment treballen sobre projectes que acaben materialitzats per constructores amb les que treballen mà a mà. El que no és tan usual és que estos treballs tècnics per a l’edificació els faja també una cooperativa. Pintors, fusters i obrers associats amb arquitectes i enginyers de l’edificació per transformar la ciutat. Especialment a un sector tan egocèntric.

Aquesta és la filosofia de la cooperativa Taulell, una empresa de construcció valenciana que no només cuida les obres en edificis, sinó també en les relacions laborals. Nascuda d’una SL impulsada per tres treballadors —un d’ells, Salvador Portillo, el gerent actual—, Taulell ha fet de la cooperació una estructura sòlida per resistir i créixer en un sector sovint precaritzat.

"Taulell ve d’una societat limitada que vam muntar dos companys i jo. La SL venia d’una unipersonal meua, i amb els dos treballadors que tenia vam fer una SL a parts iguals”, explica Portillo. “No ens vam atrevir encara a fer la cooperativa, i al cap de dos anys vam fer el salt. I d’ací naix la cooperativa”. Un procés que, més enllà dels tràmits legals, suposava un canvi profund en la forma d’entendre el treball: "Els treballadors que hi havia en aquell moment, dos o tres, entren directament com a socis. A la fundació érem quatre o cinc. Hi ha una intrahistòria, perquè a un company es va posar malalt i va entrar a la cooperativa de manera testimonial".
 

Després de més de dues dècades d’activitat, la base de clients de Taulell s’ha mantingut i ampliat. "Tenim clients que venen de les societats anteriors. A mesura que hem anat canviant, han continuat amb nosaltres", apunta. I això, malgrat les dificultats inicials del model cooperatiu: "No era una qüestió de por, la transició de SL a cooperativa no va ser fàcil... no volien ser socis, volien ser treballadors. ar de tres a la cooperativa va ser complicat".

Amb el temps, però, les resistències es van diluir: "Ara funcionem amb un consell rector i unes assemblees anuals... una vegada dins, estem millor que mai i consolidats com a cooperativa. Dels quatre o cinc que vam començar, ara som dotze socis". En el dia a dia, segons explica el gerent, el funcionament pràctic no difereix massa del d’una empresa convencional. "Funcionem com qualsevol altra empresa de construcció, però amb una estructura cooperativa com la dels supermercats Consum. Hi ha oficials, obrers, encarregats… el que canvia és la intencionalitat de la cooperativa. Ens relacionem d’una manera diferent". 

En lloc d’una jerarquia vertical, a Taulell es prioritza la responsabilitat compartida: "El fet que hi haja una persona encarregada d’alguna cosa és molt més amable. Està clar quin és el teu rol, però ja assumeixes des del moment que muntes una cooperativa que et vols relacionar diferent. No hi ha una relació de poder, sinó de responsabilitat".
 

La gestió és assembleària i distribuïda. Encara que només hi ha una assemblea anual obligatòria, en celebren quatre a l’any. "Fem una a principi d’any, una altra obligatòria, i si hi ha alguna cosa important pel mig... tampoc és difícil que estiguem tots al despatx i es parle en assemblea espontània", explica Salvador Portillo. A més, "funciona molt bé el consell rector, que gestiona mensualment. S’evita que el gerent decidisca tot".

El seu camp d’acció és ampli, des de la rehabilitació de façanes fins a la reforma de clíniques dentals o locals comercials. "Tenim dues línies diferenciades: un treball molt potent per a comunitats de veïns i s (façanes, cobertes, manteniments…), com una empresa de serveis capaç de fer projectes fins i tot d’estructura. I una altra per a particulars: cuines, banys, habitatges i locals".

A diferència de moltes constructores, no fan obra nova ni unifamiliars: "La reforma i la rehabilitació tenen moltes coses en comú. Però nosaltres ens diferenciem per la qualitat i confiança. Molta gent no sap que som cooperativa, però es nota en la plantilla i en la manera de treballar. No podem anar per preu, no podem competir amb una empresa que té un treballador assalariat amb el mínim".

L’estructura cooperativa permet també fer front a encàrrecs complexos com el d’una clínica dental que els va confiar un client fidel: "Era la quarta clínica que li fèiem i va ser un vot de confiança. Sense pressupost i sense projecte em va dir: 'Salva, tenim dos mesos per tancar un local i obrir-ne un altre'. Eixa confiança per dir-te 'anem amb tot'...".

Ara mateix, estan executant una complicada i llarga obra per rehabilitar una estructura metàl·lica d’un gran edifici a l’avinguda Catalunya amb Blasco Ibáñez del Cap-i-Casal. Cada projecte reforça un model que posa l’accent en la confiança mútua i la qualitat del treball col·lectiu. "Quan un client —no només l’ de finques, sinó la presidenta de la comunitat— et veu treballar i vol continuar treballant amb tu… és perquè confia i ha vist com funciona tot l’equip", conclou Portillo. Un model que a per cuidar-se entre iguals, fer-se corresponsables i, sobretot, entendre que també en el món de l’edificació, els fonaments més importants són els humans.