Un dels plans més senzills i satisfactoris que pots fer durant l’estiu, l’hivern, la tardor… sempre, és anar a esmorzar. El que a és que amb l’arribada de les vacances escolars potser tenim més temps per fer-ho i, per tant, és l’estiu un moment molt propici per anar a eixe bar que tens pendent des de fa temps. Així que, per si vos va de gust fer eixa excursió, anem per farina i visitem alguns dels bars esmorzadors que vos faran ar un gran dia d’estiu.

Bar Ribera - Algemesí

En este racó del cor de la Ribera tenen el gasto més espectacular mai vist en una taula de tovalles de paper a mitjan matí. Cacaus, tomaca, pimentó en salmorra, olives, botella de vi negre, botella de “llimonà”, litrona... i ja no en posen tramussos pels al·lèrgens, però abans també n’oferien. De fet, et donen un bossa per a endur-te els envinagrats que sobren, que sempre en sobren. Entrepans de qualitat en un pa de forn perfecte, ambient de bar de tota la vida, zero floritures i dos germans amb alegria contagiosa de viure.

Casa Hermínia - La Pobla Tornesa

Hermínia és una institució del món de l’esmorzar, des dels sis anys ajudant en el bar on ara ella mana de les seues filles i netes, pegant crits mentre es nega a jubilar-se. Ella va inventar el palmero, un cremaet (carajillo a Castelló) que es fa en un got alt i mesura quasi un pam. Només apte per a aquells que no han de conduir de camí de tornada a casa. Catedral dels ciclistes, que tenen pàrquing de bicicletes i aigua fresqueta a voluntat. El menú especial per a ells, amb embotit, truita, tomaca, anxova… te’l pots fotre encara que no vages en bicicleta, i òbviament després tindràs energia per a qualsevol etapa de muntanya. Si endevines l’espècie de l’arbre exòtic de la porta, premi!

Casa Marina - Benifairó de la Valldigna

Es pot dir que Casa Marina és el temple dels cremaets diferents, allí podem tastar un fum d’invencions sorprenents de Raúl, tot un artista del café cremat. Marina és l’altra part de la parella responsable d’un bar familiar on l’ambient entre setmana és més ciclista i local, i durant el cap de setmana s’ompli també de famílies que visiten el Monestir de la Valldigna i fan excursions per la zona, on hi ha moltes opcions per a senderistes. Entrepans grans i contundents, amb gasto abundant i bona carn de cavall que bé mereix una visita, sempre que s’acabe la festa amb un cremaet.

Mercat de Dénia

Dénia en estiu és com València en falles, Venècia en carnaval o Bunyol el dia de la Tomatina. Difícil trobar taula si vols esmorzar dissabte. Però el Mercat de Dénia, que acaba de complir setanta anys, és un lloc on cal anar en estiu, i entre setmana està més tranquil. Si tastes l’entrepà de sèpia amb salsa de cacauets al Viciano, que és un vici, ja no pots tornar enrere. Si eres més de carn, l’entrepà de figatells especial de la casa del Magallanes, hauria de pegar la volta al món. I si de pas compres uns formatges per a sopar a Sebastien i unes gambetes en el Pòsit, xica, xica, xica, la vida pot ser meravellosa i ja no et preocupa tant que la platja estiga bruta o et pique una medusa.

Bar Redó - Les Palmeres

Difícil millorar un chivito, cerveseta fresca, olives i cacaus a la voreta de la mar en la platja de Les Palmeres. Però a més, si et fas allí l’esmorzar reglamentari, pots fantasiejar amb els orígens d’eixe bar de forma redona, un antic bordell, on les llumenetes s’apagaren el dia que va aparéixer la madame assassinada en la platja. Els actuals propietaris se’l quedaren en subhasta judicial anys després i han respectat la barra original. És difícil trobar bars honestos a primera línia de platja, que funcionen tot l’any i on poder esmorzar més a gust que un xiquet en braços.
 

 

Restaurant la Carrasca - Culla  

Ací has d’anar a esmorzar tard, obrin a les 10 del matí i bé, és imperiós visitar la preciosa carrasca mil·lenària que es troba al costat del restaurant. A banda de licors d’allò més estranys, bon formatge local i grans dolços amb cireres en temporada, allí s’esmorza diferent. Tombet, conill, sepionet… qualsevol cosa fa millor gust en un entorn tan privilegiat com el de Culla, un dels pobles més bonics d’Espanya diuen els entesos. Té molt de mèrit mantindre viu un projecte familiar de muntanya amb tant d’amor com el que demostren Miquel i Cati. Per cert, molt interessant la visita al pròxim Parc Miner del Maestrat.

Benadresa - Castelló de la Plana

És possible que en un mateix carrer trobem quatre bars on esmorzar de categoria internacional? Segurament Benadresa siga una meravellosa excepció, una pedania de Castelló que concentra les seues cases pràcticament en un carrer, i s’ha convertit en punt de peregrinació per als esmorzadors de la zona. Bar Benadresa, Bar Ana, Bar los Cazadores i Venta Guillamón. Tots amb safates acabades de fer cada matí plenes de rabo de bou, tombet, caragol, fetge, renyons, salses i truites diferents. Allí s’esmorza més al plat, i en qualsevol dels quatre et sentiràs com a casa.

 

Mandonguilles Pepita - Cullera

Cullera és una de les poblacions amb més turistes i millors platges del nostre territori. També amb una oferta gastronòmica molt ampla on esmorzar esdevé una necessitat per a molts dels seus llauradors. Al barri del Raval, hi ha un establiment molt singular: “Mandonguilles Pepita” on fan el que prometen, mandonguilles d’abadejo. Però no unes qualsevol, mandonguilles que generen cues, visites llunyanes i addicció immediata. L’entrepà de mandonguilles, amb pimentó fregit i allioli cal tastar-lo una volta en la vida. Perquè sí, les mandonguilles també poden anar entre pa! Per cert, l'entrepà allí és per a portar, no tenen taules, així que després te’l pots menjar mirant com desemboca el Xúquer abans que allò no es convertisca, encara més, en una Meca del taulell.

Bar Cocos - Gandia

Si es per la platja de Gandia un consell, ves al Cocos. Este restaurant fa bones paelles, fideuades, putxeros en hivern i també des de no fa molt: esmorzars. Allí on Arturo Torrò va fer el seu últim dinar, tenen una terrassa que et reconcilia amb la lluita matinal per la primera línia de platja. És fàcil que el teu veí de taula demane salchichas en compte de llonganisses, perquè el Cocos és transversal, va el ric i el pobre, van grups de xavals, d’amigues o iaios solitaris, i tots se’n van d’allí més feliços del que arribaren després de menjar-se unes coques salades o un entrepà acompanyat per cacaus i amanides de primera.

El Baret de Roca - Roca Cúiper

On el tren cap al nord (o cap al sud depén quin siga el teu destí) para quan para, a Roca-Cúiper, es troba una concentració d’amor per la gastronomia sense precedents. Ca Pepico, Ca Xoret, Napicol i el Baret, tal volta el més modest dels quatre, i per això, el més freqüentat a l’hora d’esmorzar. El seu pa és paradigmàtic de com ha de ser el pa per a esmorzar - mèrit del Forn Avinguda José Ballester- i la seua titaina d’altre nivell. Abadejo arrebossat, sèpia amb ceba o lleteroles, el que demanes estarà exquisit. Pots anar en bicicleta, ejant, en cotxe o en tren, que l'excursió matinera a eixe paradís de les coses ben fetes, no té parangó.